dijous, 24 de desembre del 2009

Recitació

Durant els últims divendres de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital hem tingut que escollir un poema i recitar-lo a classe segons i seguint les pautes que hem anat treballant a classe hi ha casa.

La meva elecció ha estat un poema de l'escriptor barceloní Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894- Barcelona, 7 d'agost 1924) que va ser un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda.

Salvat-Papasseit va partir de la seva realitat quotidiana i de les novetats que li arribaven a través de la premsa o de cartes per a elaborar tant els seus escrits en prosa com bona part de la seva poesia.

De tota la seva obra he escollit un poema que diu així:


MES D'AQUEST SOMNI

Mes d'aquest somni d'Orient
ens despertava el bell matí;
era el llençol trement trement,
la seva carn com de setí.

La lluna encara al firmament
es reflectia al seu coixí
-jo la deixava tot tement
si algú ens vindria a descobrir.

I el nostre bes era tan llarg
com la nit curta en el seu braç.


Una de les raons fonamentals de l'elecció d'aquest poema va ser per l'última estrofa,em va encantar. Penso que resumeix tot el poema d'una manera immillorable i em transmet moltes sensacions que és el que buscava per recitar.

Referent a la meva exposició no estic gens contenta, la veritat és que vaig marxar molt decebuda, el nervis em varen trair i no em varen deixar disfrutar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada