divendres, 27 de novembre del 2009

La Descripció

Avui amb la Rosa Soler hem treballar la descripció i ens ha donat unes pautes per quan nosaltres tinguem que fer el Qui et tu?, activitat on tenim que descriure una persona de la classe,la que nosaltres vulguem ja sigui per amistat o perquè ens crida l'atenció.

Hem estat veien uns quants exemples i al final ens ha donat un dossier on ens explica: models de descripció,què és, l'estructura,com es fa i tècniques descriptives. La veritat és que ma encantat veure les possibilitats que tenim per descriure una sensació, emoció, sentiment,opinió,etc i que moltes vegades ens limitem i pensem que només es pot descriure amb escrits.

Però de tots els models de descripció el que més em crida l'atenció i el que més m'ha agradat veure ha estat l'exemple de l'anunci d'Estrella Damm de la campanya d'estiu 2009. Jo no havia ni he estat conscient fins ara que el que representa l'anunci és una descripció d'un sentiment, estiu, record. M'ha fet reflexionar molt i m'ha encantat.

També cal reconèixer que a mi sempre m'ha costat una mica analitzar els anuncis i saber quina és la finalitat i el perquè. Vaig deixar de preguntar-li a la meva germana que volien dir perquè no entenia com no ho podia entendre, jo crec que es qüestió de no pensar i la veritat és que cal dir que he millorat.

Adjunto l'anunci tot i que segur que l'haureu vist tots, però segur que no ús fa res repetir!!


dijous, 19 de novembre del 2009

Un plat pla ple de poesia està

El dijous 19 de novembre durant la setmana d'activitats que organitzà la universitat, varem anar a la Biblioteca Jaume Fuster per assistir a una obra anomenada "Un plat pla ple de poesia està" treball proposat des de l'assignatura de Comunicació, oral, escrita i digital.


És un recital poètic on dos personatges intenten posar 25 plats sobre la taula. Aquests dos personatges s'enfaden, riuen, comparteixen, salten, corren, juguen, fan les paus.... en una escena quotidiana i l'únic llenguatge verbal que s'intercanvien prové de la poesia ja sigui tradicional o d'autor.

En aquesta obra varen assistir amb nosaltres un grup d'infants d'una escola d'infantil dels quals en teníem que treure informació de com ho percebien, les seves sensacions i emocions. No em vaig poder fixar gaire amb l'expressió perquè estàvem assentades casi al darrera de tot i no varem poder veure-ho bé, però el que si que varem veure era nens contents, emocionats, inquiets, moguts sobretot es balancejaven i molt participatius tot i que els actors en cap moment varen fer cas dels seus consells i dubtes.


També dir que sense ells donar-se'n compte també saben poesia i aprenen molt a través de ella, com per exemple una gran font de coneixements que ells coneixen molt bé és la música i les cançons. Per tant, com a resum de la meva vivència a l'acte, puc dir que la poesia ens envolta des de que som ben petits i que tots sabem poesia, cosa que fins ara no he estat conscient.

I per acabar ús poso la poesia que més em va agradar de totes les que varen recitar:

Guants

Deu, nou, vuit, set, sis.
Un, dos, tres, quatre, cinc.
Sis i cinc: onze dits.

Joan Brossa


dilluns, 16 de novembre del 2009

La escuela mata la creatividad

Ara ja fa uns quants divendres la Rosa Soler abans d'acabar la classe ens va passar un vídeo d'un acte que es celebra un cop a l'any a Monterey, California. Es tracta d'una conferència que organitza la TED ( Tecnologia, entreteniment i disseny) que és una organització sense ànim de lucre dedicada a difondre la potència de les idees per canviar el mon, idees que valen la pena conèixer. Tot això es transmet a través de conferències anuals que hi assisteixen un gran nombre de persones raò per la qual han tingut que desplaçar-se a Long Beach.

Com a convidat a la conferència de l'any 2006 va assistir el Sr. Ken Robinson, líder en el desenvolupament de la creativitat,innovació i recursos humans. Va fer una presentació que va aconseguir, si més no a mi (que l'he mirat dos anys més tard) ,transmetre les seves intencions i els seus pensaments sobre l'educació i evolució. He volgut fer un resum del que el Sr. Robinson ens parla i l'englobo en tres temes referents a l'educació:

1. L'evidència de la creativitat humana
2. Del futur, no sabem què passarà.
3. La capacitat que tenen els nens per innovar

I també parla al final de tres coses que sabem de la intel·ligència:

1. La intel·ligència es diversa (visual, auditiva....)
2. La intel·ligència es dinàmica, en el cervell no hi ha compartiments.
3. I que cada persona té un talent diferent.

També vull dir destacar que la posada en escena del convidat, és impecable, primer per començar introdueix el tema de la xerrada i en què es base la seva presentació,la seva mirada no deixa ni una part del públic sense mirar i es nota com hi havia feedback entre l'emissor i el receptor, el sentit de l'humor que anava posant mentrestant explicava, els espais de temps (silencis), exemplificava molt amb històries reals i d'humor, preguntes retòriques, exageracions, entre moltíssimes més.

Resumin considero que fa ús de molts bons mètodes per captar l'atenció del públic (que de fet és aquesta la finalitat) i per això es pot dir que és un molt bon orador i que tot el que s'ha dit m'ha servit i em serveix per millorar i valorar l'aprenentatge rebut fins a l'actualitat i valorar l'actual a la universitat, que considero que és el millor des de que estic escolaritzada.


Adjunto el vídeo
per jo mirar-lo altre cop de tant en tant i perquè sinó l'heu vist el pogueu mirar i disfrutar.


dijous, 12 de novembre del 2009

Web 2.0

Fins ara el professor en Jorge Coderch quan parlava de la web 2.0 ningú no deia res, però sincerament, jo no sabia el que volia dir fins que un dia li vaig preguntar i va resultar que ningú ho sabia...per nosaltres és tant normal navegar i mantenir contactes per la web que no sabíem ni que anteriorment hi havia l'anomenada web 1.0. Ens va donar una definició de la web 2.0 i va dir:

La web 2.0 és l'evolució de la web 1.0 que era una web aparador, poques persones publicaven coses a la xarxa perquè era molt car i només uns quants ho podien fer. Hem passat d'una xarxa on només publicaven alguns a una xarxa oberta que sense pagar et pot publicar. En aquesta nova versió tots som creadors.


Buscant a la viquipèdia i llegint el llibre que ell ens va recomanar he pogut trobar més informació sobre aquesta web, però bàsicament a tot arreu és la mateixa i ja s'entén.

Així doncs per fer un breu resum direm que internet ha evolucionat de tal manera que ningú té l'accés restringit i que tothom pot accedir a la web, opinar i publicar.

dimecres, 11 de novembre del 2009

La meva lectura en veu alta

Mujeres de Manhattan, va ser la meva elecció per la lectura en veu alta que fèiem els dimarts amb petit grup.

L'autora d'aquest llibre és la Sra. Candance Bushnell, va néixer l'1 de desembre de 1958 a Glastonbury (Connecticut) i actualment viu a Nova York. És coneguda per les seves columnes al diari New York Observer, per els seus llibres de sexe,per la seva vida social i sobretot per la sèrie basada en les seves columnes anomenada Sex on the City.

Per llegir a classe vaig escollir fer una lectura de la primera pàgina perquè crec que el públic es situa més amb la lectura i pot mostrar més interès. Evidentment apart de la meva posada en escena.

La meva opinió sobre la meva lectura és molt positiva, poder els nervis em varen fallar per la raó que em vaig embalar, però apart d'això la vocalització, to de veu, gesticulació, mirada i posició del llibre és correcta. Vaig estar molt contenta i hagués continuat.


Lectura en veu alta




El passat dimarts 10 de novembre, a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital varem haver de portar un text per llegir-lo a classe.
La Rosa Soler,la nostra tutora, va anar corregint cada intervenció per tal de fer-nos veure els aspectes a millorar. De tots aquests consells i propostes que va esmentar per progressar, considero que com a recull del que hem de tenir més amb compte a l’hora de presentar en públic es:


Abans de la presentació:

-Una bona preparació a casa.
-En el cas de que puguem tenir problemes oculars, fer fotocòpies i ampliar la grandària de la lletra.
-Subratllar les paraules que més ens costen i treballar-les.
-Fer exercicis de vocalització.
-Contar fins a tres quan trobem una coma i fins a set quan trobem un punt.


I durant la presentació cal tenir en compte:

-La postura.
-La vocalització i pronunciació correcta del català.
-Les pauses (,.:;).
-Mirar el públic de tant en tant.
-Si tenim problemes de nervis i tremolors, posar un suport a sota del full on llegim.
-Que el llibre no estigui molt amunt i com a conseqüència ens quedi la cara amagada i la veu no pugui arribar bé.
-Llegir lentament.


divendres, 6 de novembre del 2009

Eduwiki


Avui hem estat treballant la wikipedia i l'eduwiki a classe i el Jorge Coderch ,el professor, ens ha demanat que fessim un treball col·laboratiu amb una de les dos wikis.

Però primer abans de començar, m'agradaria definir que vol dir el nom de wiki?

Un o una wiki (del hawaià wikiwiki, ràpid) és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida

Si voleu tenir saber més ús adjunto una web on podreu trobar més informació.

Tornant al treball a realitzar la tasca que tenim que fer és crear un concepte o definició nova a la Wikipèdia o a l'Eduwiki seguint els model d'entrada que trobem a les pàgines asmentades.
El nostre grup ha decidit fer una entrada a l'eduwiki i durant l'estona que hem tingut a classe i l'ajuda el google docs, el resultat és aquest:







Com podeu veure hem fet una presentació amb Powerpoint on s'explica els diferents apartats que ens demana el model d'entrada. Ara només faltaria enviar-ho i que ens donguessin per vàlida la presentació i ja podriem veure-la penjada i que la gent es beneficies d'ella.

dimarts, 3 de novembre del 2009