Recitació

Durant els últims divendres de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital hem tingut que escollir un poema i recitar-lo a classe segons i seguint les pautes que hem anat treballant a classe hi ha casa.

La meva elecció ha estat un poema de l'escriptor barceloní Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894- Barcelona, 7 d'agost 1924) que va ser un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda.

Salvat-Papasseit va partir de la seva realitat quotidiana i de les novetats que li arribaven a través de la premsa o de cartes per a elaborar tant els seus escrits en prosa com bona part de la seva poesia.

De tota la seva obra he escollit un poema que diu així:

MES D'AQUEST SOMNI

Mes d'aquest somni d'Orient
ens despertava el bell matí;
era el llençol trement trement,
la seva carn com de setí.

La lluna encara al firmament
es reflectia al seu coixí
-jo la deixava tot tement
si algú ens vindria a descobrir.

I el nostre bes era tan llarg
com la nit curta en el seu braç.

Una de les raons fonamentals de l'elecció d'aquest poema va ser per l'última estrofa,em va encantar. Penso que resumeix tot el poema d'una manera immillorable i em transmet moltes sensacions que és el que buscava per recitar.

Referent a la meva exposició no estic gens contenta, la veritat és que vaig marxar molt decebuda, el nervis em varen trair i no em varen deixar disfrutar.

Debats

Des de finals d'octubre i durant tot el mes de desembre a l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, que fem els divendres amb gran grup, els hem dedicat a fer debats en grups i recitacions individuals.

Per començar a introduir-nos amb els debats la tutora ens en va fer mirar un realitzat entre dues universitats catalanes l'UB i l'UPF. D'aquesta manera podíem veure com s'organitzava, quina es l'actitud, els torns de paraules, quans formen l'equip, entre d'altres.

La finalitat d'aquesta activitat era que nosaltres també en féssim un, així doncs, ens va fer fer grups de deu persones i escollir un tema de debat. El meu grup varem fer l'elecció de l'educació i la pregunta que ens fèiem era si: és millor l'ensenyament d'ara o el d'abans? ens varem dividir cinc en contra i cinc a favor i ja varem començar a preparar-ho.

A mi em va tocar amb el grup d'estar a favor de l'ensenyament d'abans. Ens va costar molt encaminar els temes a tractar ja que podíem tenir problemes per defensar-ho, però ens va anar molt be i reunir els dos grups i posar en comú els temes tractats d'aquesta manera també podies buscar més informació i anar més preparat ja que és un tema molt extens que es pot debatre des de moltes vessants i la nostre intenció no era anar allà i anar descordinats.

Referent a la meva aportació al debat considero que vaig estar adequada a la situació, que vaig estructurar bé els meus arguments, primer vaig parlar del que jo tenia preparat, després vaig respondre la pregunta i per acabar vaig voler fer esment a una qüestió tractada per el meu oponent. L'inconvenient però va ser el temps, em vaig passar i vaig tenir que acabar amb presses, però, apart d'això, estic molt contenta de la meva ponència i els meus companys de classe em varen felicitar, cosa que em va enorgullir moltíssim.

XTEC

Avui en Jorge Coderch ens ha estat explicant tots els recursos que tenim des de la pàgina XTEC. I ens ha ensenyat com compartir a través d'aquesta xarxa.


Dins de la pàgina trobem:

Pràctica compartida: És un espai on les escoles poden penjar les activitats realitzades a l'aula o centre i s'explica com es treballa a l'escola una competència determinada.

Projectes en xarxa: És una activitat que implica diverses escoles, es presenten els projectes cada escola ho treballa i finalment et posa en comú l'experiència de les diverses escoles.

Webs de centres: Diverses escoles que han creat pàgines web les penja perquè altres centres les pugin visitar. En aquestes webs podem trobar penjada la feina dels nens i amb això també es treballa la motivació del nen.

Revistes escolar: Escoles que des de fa anys possiblement tenen revistes i ara les passen en format digital i d'aquesta manera es poden consultar més fàcilment. En aquest apartat trobem un recull de totes les escoles que tenen revistes.

BulletiTIC: És un bloc on trobem articles d'opinió que penja el departament d'educació. Trobem bàsicament temes de TIC i d'educació i la finalitat és que la gent estigui al corrent de tota la informació i no tingui que anar a diferents webs buscant aquestes noticies. Resumin és un recull de tota la informació publicada diàriament que tracten temes de TIC i d'educació.

XTECRadió: Des d'aquest apartat pots escoltar els diferents programes de ràdio emesos des de diverses escoles (estudiants i professors) i també trobem informació per si el nostre centre està interessat en instal·lar programes i fer radio.



Fins aquí els que formen part de l'XTEC. Ara també en trobem d'altres que són de gran utilitat i ens aporten moltíssima informació que sovint ens pot ser necessària.



Bitàcola de metra TIC: És un bloc creat per la mestra Anna Perez. L'Anna es una mestra que està darrera de projectes en xarxa i les TIC (eduwiki), actualment organitza projectes entre diverses escoles del Rabal en xarxa i també està darrera dels blocs a les presons.

Bloc de música: És un bloc on ens ensenya i on trobem tot la informació músical,molt interessant.

Edu365.cat: Pàgina adreçada als nens, activitats perquè pugin entrar i fer feina i aprendre. També i trobem noticies i aquesta pàgina es bàsicament per nens de infantil fins a la universitat.

L'ordinador ens els entorns educatius

Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Tasques que fa ara una mestra també les pot fer un ordinador. Per edats entre 3, 4 i 5 anys.

Programa:

ZonaClic: El Clic està format per un conjunt d'aplicacions de programari lliure que permeten crear diversos tipus d'activitats educatives multimèdia. La zonaClic és un servei del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l'objectiu de donar difusió i suport a l'ús d'aquests recursos i oferir un espai de cooperació obert a la participació de tots els educadors/es que vulguin compartir els materials didàctics creats amb el programa.



Metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Activitat perquè el nen aprengui d'una manera més lúdica, ajuda a resoldre problemae a traves de la llei de la física. Per edats entre 4 i 5 anys.

Programa:

Play Crayon Physics Deluxe: És un joc on el nen té que aprendre a resoldre problemes a traves de saber com funciona la llei de la física. Tindrà que per palanques i punts amb la finalitat d'arribar a una estrella,definint de manera senzilla diríem que és un circuit on tu tries el millor camí per arribar a una estrella aplicant la física.



Metàfora ordinador com a caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Activitat perquè el nen pugui també dibuixar i escriure des de l'ordinador, apart també té la funció de reconèixer les tecles del teclat.

Programa:

Art Rage2



Metàfora de la construcció: l'ordinador com alumne

Aquesta activitat es perquè el nen doni ordres a l'ordinador o més ben dit li ensenya. L'edat per aquest tipus d'activitats és per primària, els d'infantil encara es prematur que ensenyin a fer tasques.

Programa:

Logo:És una tortugueta que el nen li dona instruccions o ordres i ella es mou. Exemple: quatre passes endavant, dos a l'esquerra i el nen el què fa amb aquest procés és calcular i aprendre a resoldre problemes i evidentment a veure el resultat.

La Descripció

Avui amb la Rosa Soler hem treballar la descripció i ens ha donat unes pautes per quan nosaltres tinguem que fer el Qui et tu?, activitat on tenim que descriure una persona de la classe,la que nosaltres vulguem ja sigui per amistat o perquè ens crida l'atenció.

Hem estat veien uns quants exemples i al final ens ha donat un dossier on ens explica: models de descripció,què és, l'estructura,com es fa i tècniques descriptives. La veritat és que ma encantat veure les possibilitats que tenim per descriure una sensació, emoció, sentiment,opinió,etc i que moltes vegades ens limitem i pensem que només es pot descriure amb escrits.

Però de tots els models de descripció el que més em crida l'atenció i el que més m'ha agradat veure ha estat l'exemple de l'anunci d'Estrella Damm de la campanya d'estiu 2009. Jo no havia ni he estat conscient fins ara que el que representa l'anunci és una descripció d'un sentiment, estiu, record. M'ha fet reflexionar molt i m'ha encantat.

També cal reconèixer que a mi sempre m'ha costat una mica analitzar els anuncis i saber quina és la finalitat i el perquè. Vaig deixar de preguntar-li a la meva germana que volien dir perquè no entenia com no ho podia entendre, jo crec que es qüestió de no pensar i la veritat és que cal dir que he millorat.

Adjunto l'anunci tot i que segur que l'haureu vist tots, però segur que no ús fa res repetir!!

Un plat pla ple de poesia està

El dijous 19 de novembre durant la setmana d'activitats que organitzà la universitat, varem anar a la Biblioteca Jaume Fuster per assistir a una obra anomenada "Un plat pla ple de poesia està" treball proposat des de l'assignatura de Comunicació, oral, escrita i digital.


És un recital poètic on dos personatges intenten posar 25 plats sobre la taula. Aquests dos personatges s'enfaden, riuen, comparteixen, salten, corren, juguen, fan les paus.... en una escena quotidiana i l'únic llenguatge verbal que s'intercanvien prové de la poesia ja sigui tradicional o d'autor.

En aquesta obra varen assistir amb nosaltres un grup d'infants d'una escola d'infantil dels quals en teníem que treure informació de com ho percebien, les seves sensacions i emocions. No em vaig poder fixar gaire amb l'expressió perquè estàvem assentades casi al darrera de tot i no varem poder veure-ho bé, però el que si que varem veure era nens contents, emocionats, inquiets, moguts sobretot es balancejaven i molt participatius tot i que els actors en cap moment varen fer cas dels seus consells i dubtes.


També dir que sense ells donar-se'n compte també saben poesia i aprenen molt a través de ella, com per exemple una gran font de coneixements que ells coneixen molt bé és la música i les cançons. Per tant, com a resum de la meva vivència a l'acte, puc dir que la poesia ens envolta des de que som ben petits i que tots sabem poesia, cosa que fins ara no he estat conscient.

I per acabar ús poso la poesia que més em va agradar de totes les que varen recitar:

Guants

Deu, nou, vuit, set, sis.
Un, dos, tres, quatre, cinc.
Sis i cinc: onze dits.

Joan Brossa

La escuela mata la creatividad

Ara ja fa uns quants divendres la Rosa Soler abans d'acabar la classe ens va passar un vídeo d'un acte que es celebra un cop a l'any a Monterey, California. Es tracta d'una conferència que organitza la TED ( Tecnologia, entreteniment i disseny) que és una organització sense ànim de lucre dedicada a difondre la potència de les idees per canviar el mon, idees que valen la pena conèixer. Tot això es transmet a través de conferències anuals que hi assisteixen un gran nombre de persones raò per la qual han tingut que desplaçar-se a Long Beach.

Com a convidat a la conferència de l'any 2006 va assistir el Sr. Ken Robinson, líder en el desenvolupament de la creativitat,innovació i recursos humans. Va fer una presentació que va aconseguir, si més no a mi (que l'he mirat dos anys més tard) ,transmetre les seves intencions i els seus pensaments sobre l'educació i evolució. He volgut fer un resum del que el Sr. Robinson ens parla i l'englobo en tres temes referents a l'educació:

1. L'evidència de la creativitat humana
2. Del futur, no sabem què passarà.
3. La capacitat que tenen els nens per innovar

I també parla al final de tres coses que sabem de la intel·ligència:

1. La intel·ligència es diversa (visual, auditiva....)
2. La intel·ligència es dinàmica, en el cervell no hi ha compartiments.
3. I que cada persona té un talent diferent.

També vull dir destacar que la posada en escena del convidat, és impecable, primer per començar introdueix el tema de la xerrada i en què es base la seva presentació,la seva mirada no deixa ni una part del públic sense mirar i es nota com hi havia feedback entre l'emissor i el receptor, el sentit de l'humor que anava posant mentrestant explicava, els espais de temps (silencis), exemplificava molt amb històries reals i d'humor, preguntes retòriques, exageracions, entre moltíssimes més.

Resumin considero que fa ús de molts bons mètodes per captar l'atenció del públic (que de fet és aquesta la finalitat) i per això es pot dir que és un molt bon orador i que tot el que s'ha dit m'ha servit i em serveix per millorar i valorar l'aprenentatge rebut fins a l'actualitat i valorar l'actual a la universitat, que considero que és el millor des de que estic escolaritzada.


Adjunto el vídeo per jo mirar-lo altre cop de tant en tant i perquè sinó l'heu vist el pogueu mirar i disfrutar.

Web 2.0

Fins ara el professor en Jorge Coderch quan parlava de la web 2.0 ningú no deia res, però sincerament, jo no sabia el que volia dir fins que un dia li vaig preguntar i va resultar que ningú ho sabia...per nosaltres és tant normal navegar i mantenir contactes per la web que no sabíem ni que anteriorment hi havia l'anomenada web 1.0. Ens va donar una definició de la web 2.0 i va dir:

La web 2.0 és l'evolució de la web 1.0 que era una web aparador, poques persones publicaven coses a la xarxa perquè era molt car i només uns quants ho podien fer. Hem passat d'una xarxa on només publicaven alguns a una xarxa oberta que sense pagar et pot publicar. En aquesta nova versió tots som creadors.


Buscant a la viquipèdia i llegint el llibre que ell ens va recomanar he pogut trobar més informació sobre aquesta web, però bàsicament a tot arreu és la mateixa i ja s'entén.

Així doncs per fer un breu resum direm que internet ha evolucionat de tal manera que ningú té l'accés restringit i que tothom pot accedir a la web, opinar i publicar.

La meva lectura en veu alta

Mujeres de Manhattan, va ser la meva elecció per la lectura en veu alta que fèiem els dimarts amb petit grup.

L'autora d'aquest llibre és la Sra. Candance Bushnell, va néixer l'1 de desembre de 1958 a Glastonbury (Connecticut) i actualment viu a Nova York. És coneguda per les seves columnes al diari New York Observer, per els seus llibres de sexe,per la seva vida social i sobretot per la sèrie basada en les seves columnes anomenada Sex on the City.

Per llegir a classe vaig escollir fer una lectura de la primera pàgina perquè crec que el públic es situa més amb la lectura i pot mostrar més interès. Evidentment apart de la meva posada en escena.

La meva opinió sobre la meva lectura és molt positiva, poder els nervis em varen fallar per la raó que em vaig embalar, però apart d'això la vocalització, to de veu, gesticulació, mirada i posició del llibre és correcta. Vaig estar molt contenta i hagués continuat.

Lectura en veu alta

El passat dimarts 10 de novembre, a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital varem haver de portar un text per llegir-lo a classe.
La Rosa Soler,la nostra tutora, va anar corregint cada intervenció per tal de fer-nos veure els aspectes a millorar. De tots aquests consells i propostes que va esmentar per progressar, considero que com a recull del que hem de tenir més amb compte a l’hora de presentar en públic es:


Abans de la presentació:

-Una bona preparació a casa.
-En el cas de que puguem tenir problemes oculars, fer fotocòpies i ampliar la grandària de la lletra.
-Subratllar les paraules que més ens costen i treballar-les.
-Fer exercicis de vocalització.
-Contar fins a tres quan trobem una coma i fins a set quan trobem un punt.


I durant la presentació cal tenir en compte:

-La postura.
-La vocalització i pronunciació correcta del català.
-Les pauses (,.:;).
-Mirar el públic de tant en tant.
-Si tenim problemes de nervis i tremolors, posar un suport a sota del full on llegim.
-Que el llibre no estigui molt amunt i com a conseqüència ens quedi la cara amagada i la veu no pugui arribar bé.
-Llegir lentament.

Eduwiki

Avui hem estat treballant la wikipedia i l'eduwiki a classe i el Jorge Coderch ,el professor, ens ha demanat que fessim un treball col·laboratiu amb una de les dos wikis.

Però primer abans de començar, m'agradaria definir que vol dir el nom de wiki?

Un o una wiki (del hawaià wikiwiki, ràpid) és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida

Si voleu tenir saber més ús adjunto una web on podreu trobar més informació.

Tornant al treball a realitzar la tasca que tenim que fer és crear un concepte o definició nova a la Wikipèdia o a l'Eduwiki seguint els model d'entrada que trobem a les pàgines asmentades.
El nostre grup ha decidit fer una entrada a l'eduwiki i durant l'estona que hem tingut a classe i l'ajuda el google docs, el resultat és aquest:

Com podeu veure hem fet una presentació amb Powerpoint on s'explica els diferents apartats que ens demana el model d'entrada. Ara només faltaria enviar-ho i que ens donguessin per vàlida la presentació i ja podriem veure-la penjada i que la gent es beneficies d'ella.

Movie Maker

Qui ets tu?

PRESUMIDA SILENCIOSA

L’Ana és una noia de disset anys que des de la seva infància, viu amb els seus pares i la seva germana petita a Sant Adrià del Besos, un poble enganxat a la ciutat de Barcelona.

És baixa, prima i de constitució petita. Mai descuida la seva imatge, cada matí dedica temps al seu cabell llarg, negre i ondulat, per així poder lluir una melena perfecta. Tot això, sense oblidar el seu cutis, que amb una fina capa de maquillatge fa més dolça la seva cara. Sap vestir i vesteix al moda, amb un estil senzill però “resulton” que fa conjunt amb la seva manera lenta i pausada de caminar.

Tímida, silenciosa i d’aparença reservada serien els tres adjectius que a simple vista la poden caracteritzar, però quan tractes amb ella un d’aquest no s’escau amb la realitat, descobreixes que no té problemes per comunicar-se, així doncs que descartem l’adjectiu tímid.

A mesura que han anat passant els dies també he pogut veure que és una persona conformista (conscient d’aquesta postura, que a vegades li acaba portant problemes) i que abandona ràpid ( posició que també li causa problemes), però el més important de tot es que es conscient d’aquestes actituds.

I així diria que és ella, una noia que desapercebuda i com una formiga sense fer soroll, ha anat entrant en el meu cercle d’amitats a la universitat!

Eugenia Balcells: Freqüències

El passat dijous 19 de novembre durant la setmana d'activitats varem visitar com activitat de l'assignatura de llenguatge visual i plàstic, l'exposició fotogràfica d'Eugènia Balcells "Freqüències" al Centre d'Arts Santa Mònica.

Em costa expressar amb paraules el que va significar per mi aquell dia i tots els aprenentatges que estic reben des de l'universitat, quina gran oportunitat i que afortunada de poder veure una altre manera de fer, de pensar, de raonar, una altre manera de sentir-me, poder diria marejada de tants de coneixements.....la veritat es que de moment no vull ordenar totes aquestes sensacions i prefereixo que el temps o jo mateixa els vagui posant on són.

Ara mateix no ho se si tot el que he estat escrivint té gaire sentit però, quan he pensat amb l'exposició m'he deixat anar tal i com vaig fer aquell dia, he pensat i he dit el que he volgut, ha estat un moment lliure i per mi!

Llengua i Llenguatge

La tutora ens va fer llegir un petit text d'un llibre anomenat "Lingüística" de Jesús Tusón (1984) i que diguéssim que entenem nosaltres segons la lectura que es llengua i que es llenguatge.

I les meves definicions varen ser aquestes:

Què es llengua?
Sistema de senyals i combinacions que fan que els humans ens puguem comunicar i expressar. Amb els anys aquest sistema s'ha anat enriquint i ensenyant generació en generació. Les llengües naturals, a diferència de les artificials o llenguatges formals, presenten sovint ambigüitats, ja que reflecteixen la manera de veure el mon d'un grup de parlants. No és universal cada comunitat té el seu codi.

Què es llenguatge?
És el que ens diferència dels altres essers, nosaltres tenim una facultat universal humana que només poséssim els humans. Gràcies al llenguatge podem fer referència a aspectes abstractes com l'amor, l'angoixa, nostàlgia,coses passades o futures. El llenguatge permet a el món ordenar, classificar, agrupar i reduir-lo en categories.
La informació que es transmet entre un emissor i un receptor té la finalitat de comunicar-se entre ells. Per això, el llenguatge suposa un aspecte individual i un aspecte social.

Mapes conceptuals

Els mapes conceptuals són una estratègia d'aprenentatge ja que serveixen per relacionar els conceptes de manera ordenada. També de cada concepte podem afegir enllaços per explicar o ajudar. Es caracteritza per la seva simplificació.

Existeixen diversos programes que ens poden fer mapes conceptuals, però en Jorge Coderch (professor de TIC) ens va explicar el CmapTools que està destinat als estudiants i al món de l'educació.


Aquest dia varem aprendre a:

. Començar a crear i fer conceptes.
. Adjuntar una web en un concepte.
. Afegir informació en el concepte.
. Passar el document al Bloc, word o email.
. Crear la nostra carpeta.


És un sistema molt eficaç i amb més possibilitats que no si ho fas amb un Word i la veritat és que si tenim que fer esquemes i/o resums és molt pràctic utilitzar aquest programa, ja que guanyem amb temps i amb comoditat.

Treball Col·laboratiu: documents de Google

El passat dijous 5 de novembre es varen fer les presentacions del treball en petit grup dels documents de google.


El meu grup ens va tocar buscar informació i explicar a les nostres companyes l'IGOOGLE, programa que serveix per personalitzar la pàgina del cercador de google.


Aquest sistema et permet tenir subscripcions,informació i notícies dels temes que habitualment consultes i que t'interessin a la teva pàgina d'entrada a internet i es renoven/actualitzen diàriament. i d'aquesta manera estalvies temps.

igoogle

Treball col·laboratiu

Avui hem estat veient com fer un treball col·laboratiu amb el google docs (documents de google). Aquest programa serveix per compartir treballs amb gent del teu grup i d'aquesta manera cadascú des de un ordinador a casa seva o on sigui pot treballar conjuntament, sense la necessitat de reunir-se ni anar enviant per email la informació, ja que aquest programa a mesura que vas treballant es va actualitzant.

En Jorge Coderch ens va proposar fer un treball col·laboratiu però primer abans de fer la presentació amb Powepoint, varem haver de fer amb un full del google docs compartit amb els components del grup un esbós del que seria l'índex del treball, així doncs ,varem posar en comú els punts que volíem tractar i aquí està el resultat.

I Tot seguit ja ens varem disposar a fer una presentació:

Aquest sistema és molt eficaç i guanyes molt de temps, jo fins ara no tenia coneixements d'aquest programa ni de tot el que es podia aconseguir, també dir que si ho hagués sabut abans l'hagués utilitzat.

Síntesi grupal de l'article a Comunicació oral, escrita i digital

L'article es diu "escoltar i sentir" i és d'en Francesc Torralba.

Per començar, volem destacar la importància entre escoltar i sentir. Escoltar és intencional, és un acte lliure. En canvi, sentir és fisiològic, vol dir percebre un so.Per tant, sentir no vol dir escoltar.

Després esmenta que per poder escoltar, hom ha de desitjar-ho, ha de sentir l'anhel d'escoltar i parteix d'una intuició. Però aquesta intuició pot ser errònia, és a dir, que el desitg de l'altre persona que escoltem pot no ser al secret que atesora. LLabors, sentim frustració.

També parla del que comporta l'escolta, com per exemple que és selectiva, és a dir, tú pots escollir escoltar, o no, a diferència de sentir, que és un acte involuntari. S'ha de ser constant per escoltar i esforçar-s'hi per poder percebre millor el missatge.

A continuació, fa referència al fet d'ensenyar a escoltar, és a dir, a tenir una actitud receptiva. Diu que ensenyar a escoltar és anterior a ensenyar qualsevol altre matèria, ja que si no nes duu a terme, res no por ser transmès.

Finalment, i prècticament el més important, és el fet de que la persona, tant l'escoltada com la que escolta, tingui humilitat, és a dir, que sigui conscient de que no poseeix la veritat absoluta. Cal saber-se posar al lloc dels demés, ser empàtic, fins i tot quan el que ens expliquen violenta les nostres conviccions.

Laura Ravell
Mariona Ribas
Ana Velasco
Laura Vilaró

Bons Comunicadors

Avui a la classe de Comunicació oral, escrita i digital hem estat fent una posada en comú sobre qui pensem cada una de nosaltres que es un bon comunicador amb la finalitat de respondre, -¿Que es la comunicació?- que respondrèm el pròxim dia amb gran grup.

Jo he optat per triar la Mònica Terribas, Llicenciada en periodisme i nascuda a Barcelona. Actualment es la Directora general de TV3. Fins fa poc era la directora i conductora del programa d’anàlisi informatiu de TV3 "La nit al dia" , el que em crida més l’atenció d'ella es la cultura e intel·ligència, el caràcter, la preparació dels temes a tractar i la seguretat en si mateixa.

Potser la seva imatge pot imposar, però de fet quan un està segur de si mateix i té coneixements pot estar tranquil a l’hora de debatre o dialogar un tema.

Adaptació

Ara ja farà tres setmanes que varem començar i encara a moments em sento que no estic del tot situada...entre el canvi de venir a viure a Barcelona i tot el que comporta compartir pis i responsabilitats, conèixer gent nova, fer treballs i feina de totes les assignatures, estic una mica bloquejada....espero que aquest període d'adaptació passi ràpid!

Benvinguts

Benvinguts al meu Bloc!