El dijous 19 de novembre durant la setmana d'activitats que organitzà la universitat, varem anar a la Biblioteca Jaume Fuster per assistir a una obra anomenada "Un plat pla ple de poesia està" treball proposat des de l'assignatura de Comunicació, oral, escrita i digital.
És un recital poètic on dos personatges intenten posar 25 plats sobre la taula. Aquests dos personatges s'enfaden, riuen, comparteixen, salten, corren, juguen, fan les paus.... en una escena quotidiana i l'únic llenguatge verbal que s'intercanvien prové de la poesia ja sigui tradicional o d'autor.
En aquesta obra varen assistir amb nosaltres un grup d'infants d'una escola d'infantil dels quals en teníem que treure informació de com ho percebien, les seves sensacions i emocions. No em vaig poder fixar gaire amb l'expressió perquè estàvem assentades casi al darrera de tot i no varem poder veure-ho bé, però el que si que varem veure era nens contents, emocionats, inquiets, moguts sobretot es balancejaven i molt participatius tot i que els actors en cap moment varen fer cas dels seus consells i dubtes.
També dir que sense ells donar-se'n compte també saben poesia i aprenen molt a través de ella, com per exemple una gran font de coneixements que ells coneixen molt bé és la música i les cançons. Per tant, com a resum de la meva vivència a l'acte, puc dir que la poesia ens envolta des de que som ben petits i que tots sabem poesia, cosa que fins ara no he estat conscient.
I per acabar ús poso la poesia que més em va agradar de totes les que varen recitar:
És un recital poètic on dos personatges intenten posar 25 plats sobre la taula. Aquests dos personatges s'enfaden, riuen, comparteixen, salten, corren, juguen, fan les paus.... en una escena quotidiana i l'únic llenguatge verbal que s'intercanvien prové de la poesia ja sigui tradicional o d'autor.
En aquesta obra varen assistir amb nosaltres un grup d'infants d'una escola d'infantil dels quals en teníem que treure informació de com ho percebien, les seves sensacions i emocions. No em vaig poder fixar gaire amb l'expressió perquè estàvem assentades casi al darrera de tot i no varem poder veure-ho bé, però el que si que varem veure era nens contents, emocionats, inquiets, moguts sobretot es balancejaven i molt participatius tot i que els actors en cap moment varen fer cas dels seus consells i dubtes.
També dir que sense ells donar-se'n compte també saben poesia i aprenen molt a través de ella, com per exemple una gran font de coneixements que ells coneixen molt bé és la música i les cançons. Per tant, com a resum de la meva vivència a l'acte, puc dir que la poesia ens envolta des de que som ben petits i que tots sabem poesia, cosa que fins ara no he estat conscient.
I per acabar ús poso la poesia que més em va agradar de totes les que varen recitar:
Guants
Deu, nou, vuit, set, sis.
Un, dos, tres, quatre, cinc.
Sis i cinc: onze dits.
Joan Brossa
Deu, nou, vuit, set, sis.
Un, dos, tres, quatre, cinc.
Sis i cinc: onze dits.
Joan Brossa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada